abakuà
designa en general al ñàñigo, membre d'una germandat masculina, inicialment integrada només per negres i avui dia per homes de qualsevol raça (Cuba).
vorera
amic , pana, company, camarada, company
aché
tenir aché: do especial, poder especial. És veu de procedència abakuá, incorporada
confrontar
acomodar com doni lloc
ajupiment
indecís , acovardit
aiguaje
fanfarroneria, ostentació, jactància. Recollit al DRAE com a «afirmació falsa que es diu per impressionar». (Cuba i Santo Domingo).
ajiac
plat integrat per llegums, blat de moro, carns, tot cuit (recollit pel DRAE: Colòmbia, Cuba, Mèxic i Perú). Figuradament es fa servir per denotar barreja, integració. (Amèrica).
lloat!
exclamació de sorpresa alguna cosa desitjada (Cuba).»
ambia
amic, company, persona de confiança en general (Cuba). -ambientós/a: persona fanfarronera (Cuba)
anapista
petit agricultor, membre de l'Associació d'Agricultors Petits
anirista
membre de l'Associació Nacional d'Innovadors i Racionalitzadors
anjá
aja!, interjecció d'aprovació (Cuba)
antilluit
suposat medicament per combatre la preocupció, l'estrès (Cuba).
apencar-se
acovardir-se (Cuba). Recollit al DRAE com apendir-se i amb
apenar-se
acovardir-se (Amèrica).
ariet
manifestació musical, dansària i religiosa dels indocubans, els ritmes originals dels quals avui es desconeixen. Acceptat per la RAE (Cuba).
Argentina
Bolívia i Puerto Rico). També es diu a qui no sap ballar (Cuba).»
a dalt de la bola
estar a dalt de la bola: estar actualitzat, al corrent d'alguna cosa, a la
assere
amic, company; sol emprar-se com a apel·latiu en general, i encara que de
estella
els diners. El DRAE recull «treure estella: aconseguir un benefici, lucre o guany.»
atura
crit per aturar el lladre o un malfactor qualsevol (Cuba).
avió
cop, cop de puny. Baixar un avió: fer un cop (Cuba).
sucre!
expressió d'alegria
babalao
sacerdot a la santeria: Busca't un babalao: anar per algú que éscuche i resolgui un problema.
bachata
broma, joc entre amics, gresca, holgorio. Acceptat per la RAE
bajichupa
la brusa de dona d'escot baix i curta, amb el ventre al descobert
equilibrar
del francès balant;oire. Així anomenen el balancí a les províncies orientals de Cuba (Cuba).
baracutey
sol, sense companyia (Cuba).
barbacoa
construcció a manera d'entresòl per guanyar espai als habitatges, creant artificialment un pis addicional. Acceptat per la RAE (Amèrica).»
vaixell
així s'anomena l'individu de qui no s'espera res seriós, l'inconstant per a un exercici; no fiable (Cuba).
bar
El pes, la unitat monetària (Cuba).
barretí
situació desagradable, inici de discussió. Armar-se un barretí: crear-se un
batà
tipus de tambor d'origen africà, utilitzat com a instrument de percussió
batuda
confusió, plet, protesta, enuig. Donar batuda: causar problemes (Cuba).
batey
petita comunitat de habitants relacionats amb la indústria sucrera
bayú
força antic i acceptat per la RAE: prostíbul (Cuba).
behique
entre els indis cubans, el sacerdot en funcions de metge. Acceptat per la RA.E. (Cuba).
bembé
festivitat a les religions sincrètiques (Cuba).
berocs
els testicles (Cuba).
berrinche
mal humor, enverinament. Recollit al DRAE com a enuig (Espanya i Amèrica). Designa també la pesta característica del boc (com en altres països la del porc senglar) (Cuba).
créixens
disgust, enuig. Agafar créixens: molestar-se, enfadar-se (Cuba).
bilongo
malefici, encanteri. Tirar bilongo: provocar cert efecte sobre una persona per mitjà de l'encantament o un malefici.
bisner
venedor en assumpte tèrbols, traficant.
blancassa
el blanc de pell i faccions, però amb ascendència negra palpable en algun tret fisonòmic. S'utilitza en l'expressió «mulat 1;>lanconàs» (Cuba).
entrepà
emparedat (Cuba). Al D.RA.E., «entrepà».
bocó
Persona insolent i contestari
bola
rumor tendenciós (Cuba).
pastís
rus. També es fa servir per als galls sense cua (Cuba).
bombó
allò exquisit, en particular referit a la dona (Cuba i Espanya»).
bonche
joc, relax, broma (Cuba).
bongó
(veu d'origen africà) instrument musical membranòfon de dos tambors inseparables, per percudir. Acceptat per la RA.E. (Cuba).
moniatil
postres dolces fetes a partir de moniato i sucre. Acceptat per la RA.E. (Cuba).
boquis baix
el porc, entre els pagesos (Cuba).
botella
sinecura, guanyar un sou sense treballar. Al començament, prevengui. Acceptat per la RA.E. (Cuba). Agafar ampolla, fer autostop.
boteller
qui gaudeix un sou sense treballar. A l'inici, empleat públic que cobra una ampolla (Cuba).
boter
el que transporta persones en un vehicle particular (Cuba).
brete
confusió, embolic, avalot, de vegades ocasionat per la presència de xafarderies (Cuba).
breter
qui practica el brete (Cuba).
bugarró
bujarrón, l'anomenat pederasta actiu (Cuba).
embalum
fer bony: formar grup per fer la impressió d'una major concurrència, com fer comparsa (Espanya i Amèrica).
cavallet
policia motoritzada (Cuba)
catxanxà
auxiliar, ajudant; també adulador i gandul (Cuba).
Cagalitrós
(vulgar) persona en molt males condicions de salut i aspecte: «vell cagalitrós»
Remès per: Andrés
capseta
les dents, la dentadura. Guardar el paquet: tancar la boca (Cuba).
capseta
agafar capseta: treure'n profit, ser inclòs en una repartició (Cuba).
camajan
té matís pejoratiu, i identifica el vividor, que explota els altres (Cuba).
camell
l'òmnibus de dos nivells d'alçada i un sol pis destinat al transport públic. El seu aspecte gibat li ha valgut el nom, summament generalitzat (Cuba).
campana
estar campana: estar en magnífiques condicions de salut (Cuba).
cana
pres. Estar a la cana: estar pres. Acceptat per la RAE (Amèrica).
canyada
el glop de rom o una altra beguda alcohòlica (Cuba).
pista
ser pista: ser bo en alguna cosa; estar en pista: estar en bones condicions per a alguna cosa (Cuba).
candanga
insistència molesta, preocupació (Cuba).
canilla
el panxell quan és molt prima o ossud. Acceptat per la RAE (Espanya i Amèrica).
cantar el maniser
morir-se (Cuba).
caritate
donar caritate: causar enveja, presumir (Cuba).
carmelita
Color marró a altres països. Es deu al color de la vestimenta de l'Ordre dels Camelitas a Cuba.
Remès per: Mario Castillo
carretó carretillera
dona lleugera, de fàcil accés (Cuba).
carro
a Cuba no es fan servir les veus automòbil, ni cotxe, sinó carro i màquina (acceptat per la RAE: Amèrica). A la dona bella se'n diu carro (Cuba).
catao
interruptor automàtic delectricitat; de l'anglès cutout (Cuba).
cataure
cistella feta de aigua. És veu indígena. Acceptat per la RAE (Cuba).
piragua
inepte, brut (Cuba).
cassoler
s'aplica a l'home entromès, xafarder. També es pot referir a la dona (Cuba).
cederista
membre dels Comitès de Defensa de la Revolució, organització popular les sigles de la qual són CDR (Cuba).
raspallar
raspallar algú: matar (Cuba i Espanya).
cerelac
producte alimentari a partir de cereal lacteat (Cuba).
txatxatxa
gènere de cant i ball creat, en el decenni dels anys cinquanta, pel compositor Enrique Jorrín. Acceptat per la RAE (Cuba).
xampola
refresc de guanábana amb sucre i aigua o llet. Acceptat per la RAE (Cuba i Amèrica Central).
xaranga
agrupació musical de tall tradicional. Recollit al DRAE (Cuba).
xatino
plàtan tallat a rodanxes, aixafat i fregit. També se'l coneix com a «plàtan a cops de puny» i llauna (Cuba).
xavito
bo a manera de paper moneda i que executa les funcions daquest; el pes convertible cubà (el pes cubà, i quan no, el pes convertible, equivalent al dòlar). (Cuba).
chavo
(afèresi d'ous, afèresi) veure chavito (Cuba).
chenche per chenche
canvi duna cosa per una altra. De l'anglès change (Cuba).
Cheo
antiquat, de mal gust. Tipus cheo: desactualitzat, mal vestit (Cuba).
chévere
fantàstic, excel·lent. Tipus chévere: bona persona, que ajuda o és de bon caràcter; indulgent. Acceptat per la RAE (Cuba).
ganivetes
el plàtan verd, fregit i tallat a rodanxes fines. També anomenat marietes (Cuba).
llardonejar
adular (Cuba).
xiflar el mico
expressió que es fa servir a l'hivern, per expressar que hi ha fred (Cuba).
guingueta
papalot petit, sense estructura de fusta, només de paper i fil; volant¡;:in, estel (Cuba).
xafardera
llum de querosè (Cuba).
xivatada
delació, acte del xivato (Espanya i Amèrica).
xivar-se
enutjar-se, molestar-se (Espanya i Amèrica).
xivato
delator (Espanya i Amèrica).
boc xiveria
negoci brut, engany; de tapadillo; incomodat, irritat; però entre els joves, la bicicleta (Cuba).
Chola
El cap.
Remès per: Ricardo
xoricera
caos, tumult, relax, desordre. Armar-se una xoricera: crear-se un caos (Cuba).
clau
film, llibre o una altra activitat que resulti avorrida (Cuba).
coba
especialment entre els joves, la roba (Cuba).
Coco
fer-se coco (amb alguna cosa o amb algú): pensar, il·lusionar-se amb alguna cosa o amb algú (Cuba).
cocomacac
l'individu quan és molt lleig; sinònim de lletjor (Cuba).
cohiba
avantpassat del cigar, que aspiraven els aborígens cubans; avui, pur (Cuba).
penjar el sabre
morir-se (Cuba).
compay
compare, amic (Cuba).
confronta
el transport públic que transita a la matinada. Agafar la confronta, esperar el transport a la matinada (Cuba).
conga
un dels balls d'arrels africanes, amb percussió i manifestació pels carrers, propi del carnestoltes. Acceptat per la RAE (Antilles).
congrí
plat molt cubà, compost per fesols (negres o vermells) barrejats amb arròs (Cuba).
córrer-se
quan un dels cònjuges és infidel a l'altre (Cuba).
cranquejar
donar cranque: convèncer. De l'anglès crank (Cuba).
crema
individu o cosa de primera qualitat. Del francès creme (nata de la llet); segons el DRAE, usat amb article, la crema, significa el més distingit d'un grup social Cuba).
crom
el molt bell, especialment referit a la dona (Cuba).
quadrar
posar-se dacord. Variació cubana, que en castellà significa concidència del deure i l'haver (Cuba).
cubalibre
beguda preparada a partir de rom i refresc de cua (Cuba).
cubaneig
el propi de la idiosincràsia del cubà, comportament festiu (Cuba).
cubiche
crioll, cubà, nacional (Cuba).
comptepropista
qui exerceix negocis per compte propi o privats (Cuba).
cuixa
la vara molt resistent en què es pengen les fulles del tabac per al procés de l'assecatge. Acceptat per la RAE (Cuba).
coixí o
de caixa. Estar agafat: estar adobat, preparat per a les situacions difícils.
cimbanxa
gresca, diversió (Cuba).
cumbanchar
estar de festa (Cuba).
cimbanxer
donat a la cumbanxa (Cuba).
cómbila
company, soci. Veu d'arrel africana, de camba, amic al congo (Cuba).
curralar
treballar. S'afirma que prové del caló. Ve de la veu col·loquial (acceptada per la RA.E.) «currar», treballar (Cuba).
cutara
a les províncies orientals del país, la xancleta, el calçat descobert per caminar a la casa (Cuba).
daiquirí
(acceptat per la RA.E.): còctel cubà compost de rom, suc de llimona o un altre cítric, sucre, tot això amb gel mòlt (Cuba).
dansó
gènere musical ballable sorgit a la segona meitat del segle XIX. Se'l va considerar el ball nacional. Amb posterioritat va incorporar el cant. Acceptat per la RA.E. (Cuba).
donar guisat
matar (Cuba).
Descàrrega
festa o reunió amb música, però a més, peroració perllongada (Cuba).
desmaiar
oblidar un assumpte, donar-ho per conclòs, posar de banda (Cuba).
despullo
donar-se una despulla: ritu mitjançant el qual l'individu és desposseït dels mals, del cos o de l'esperit, que l'afecten. Es practica acompanyat de l'aplicació d'herbes i racions (Cuba).
aturar-se
xocar, estavellar-se, fer-se mal (Cuba).
destimbalar-se
desbaratar-se de resultes d'un xoc (Cuba).
disparador
l'individu que sempre està enamorant de dones (Cuba).
fer fora pa'lante
denunciar (Cuba).
tirar-se
matar. Fer-se fora (a una dona): tenir relació sexual amb ella (Cuba).
ecobio
entre els nyañigos, germà, però avui dia força generalitzat amb l'accepció
el mateix significat (Cuba
Nicaragua i Sant Dom(ngo).»
elèctric/a
persona que sense soroll i de manera una mica sorprenent triomfa en una
elepevé
llest, disposat; de «Lists Per a Vèncer», lema de l'Institut Nacional d'Esports, Educació Física i Recreació (Cuba).
embarassar
esquivar una situació, treure el cos, enganyar (Cuba).
embarcar
(recollit al D.RA.E.) convèncer per enrolar algú en una empresa de molt dubtoses perspectives; també, deixar esperant (Espanya i Amèrica).
empatar
conquerir una persona del sexe oposat, i en altres contextos, aconseguir
malalt
ser malalt d'alguna cosa: agradar molt de (Cuba).
enredar la pita
prendre's complicat un assumpte (Cuba).
embolcall
assumpte, problema, situació. Quina és l'embolcall? Quin és l'assumpte?
escaig
daltabaix, fiasco (Cuba).
Fatxao
Tenir molta gana
Remès per: José
facultós
que s'atribueix facultats que no li corresponen, atrevit (Cuba).
faixa'o
al vestir, estar mal combinat, ridícul (Cuba).
fambec
ús vulgar) el darrere (Cuba).
fardell
pantalons, de vegades, el vestit masculí (Cuba).
federada
membre de la Federació de Dones Cubanes, de sigles FMC (Cuba).
federico
ésser federic: ésser lleig (Cuba).
fiana
(llenguatge marginal) policia (Cuba).
Fira
persona inescrupolosa, atrevida (Cuba).
filo
oportunitat. Donar un tall: donar una oportunitat (Cuba).
filtre
individu molt intel·ligent; és terme de la parla estudiantil (Cuba)
finyeria
acció pròpia de nens (Cuba).
flai
de l'anglèsfiy, aquí és un intent fallit, engany, una mica poc seriós (Cuba).
flautes
barra de pa (Cuba).
Serrell
Dona prima, poc atractiva, però molt promíscua
Remès per: Andrés
fluixet – fluix
efeminat (Cuba).
forro
trampa. Ficar un folre: fer trampes, cometre frau (Cuba).
fuàcata
cop, caiguda. Estar a la fuàcata: estar sense un cèntim (Cuba).
fuca
(llenguatge marginal) arma curta de foc (Cuba).
fula
el dòlar; és d'ús molt generalitzat (Cuba).
gabinet
casa. Procedeix del francès medieval gabinet, avui cabinet, segons el DRAE
gallec
a Cuba, l'espanyol en general, no importa la seva regió de procedència (Cuba,
gall
els diners (Cuba). Un gall: un individu. Aquesta segona accepció també la recull el DRAE (Espanya i Cuba).
galua
bufetada, és terme que ronda el vulgar. A Múrcia (Espanya) es diu galua
gangarria
adorn femení quan resulta recarregat, cridaner i de dubtós gust
oca
efeminat, homosexual (Cuba).
Gao
llar, casa, sembla provenir del llenguatge de germania (Cuba).
gorra
enganxar la gorra: arribar de visita i quedar-se a dinar. Recollit al DRAE
granissat
(recollit al DRAE) a Cuba, refresc preparat a partir de xarop
cricket
dona d'escàs atractiu (Cuba).
guacal
cistella utilitzada com a embalatge. Veu «quichua» (Antilles i Mèxic).
guachipupa
beuratge, en general alcohòlic, de vegades no, a la manera dun simple
guacho-a
persona del camp, amb matís pejoratiu (Cuba).
guagua
(acceptat per la RAE) el transport públic, autobús o òmnibus, veus que ningú fa servir a Cuba (Cuba i Illes Canàries).
guaguero
el que condueix la guagua (Cuba).
guaniquiqui
els diners, especialment quan el to és una cosa festiva (Cuba).
guantanamera
a banda de ser una tonada cubana, «armar una guantanamera» és donar un escàndol (Cuba).
guara
Tenir guara: tenir ascendent sobre algú. De vegades vol dir «tenir problemes amb algú» (Cuba).
guardar el carro
morir-se (Cuba).
guarfarí-a
l'aiguardent de la pitjor qualitat (Cuba)
guaricandilla
dona de fàcil accés, del baix món (Cuba).
Guarós
Empàtic
Remès per: Jaume
guataca
adulador. Acceptat per RA.E (Cuba).
guataquejar
adular. Acceptat per la RA.E (Cuba).
guataqueria
adulació. Acceptat per la RAE (Cuba).
guaiabera
(recollit-en el D.RA.E.) peça masculina de vestir, símbol de cubania
güije
(o jigüe) figura de la mitologia camperola, que apareix als rius i es presenta
güiro
recollit al D.RA.E. com a instrument musical fet a partir del fruit del mateix nom (Amèrica). També es denomina al capdavant; igualment se'n diu güiro a una festa familiar (Cuba).
cuc
contrarevolucionari, traïdor (Cuba).
habitació més reduïda que la sala
on es rep les persones de confiança»».
habitant
el qui no té ofici conegut, no treballa o no se sap de què viu.
destral
ser destral: ser bo per a alguna cosa. Recollit pel D.RA.E. (Espanya i Amèrica).
haragan
Eina de neteja per treure l'aigua, persona vaga amb pocs desitjos de treballar.
ouó
faragan, indolent, que agrada en excés de la comoditat. D'origen mexicà,
ous
fregir ous: estar descontent. El parlant produeix un so que sembla el del greix calent quan es fregeixen ous (Cuba).
imperfecte
poc fiable (Cuba).
indi
l'Indi: el Sol (Cuba).
jaba'o
el mestís de blanc amb negre, de pèl clar encrespat, faccions negroides i pell clara (Cuba).
jama
el menjar, encara que és dús vulgar (Espanya i Amèrica).
jamaar
menjar. Prové de la parla de germania. Recollit al D.RA.E. (Cuba).
pernil
donar pernil: practicar diverses aberracions, entre les quals hi ha l'exhibicionisme
perniler
el qui compra i ven mercaderia mal haguda; qui practica l'exhibicionisme.
gener
pal o garrot (Cuba).
jeba
la dona, generalitzat (encara que és d'ús poc respectuós). Pel que sembla és una vulgarització de l'original Eva (Cuba).
jigüe
igual que güije (Cuba).
jimagues
bessons, terme aquest que s'utilitza molt poc a l'illa (Cuba).
genetjar
vendre articles robats, prostituir-se (Cuba).
genetera
designa foia la prostituta que es lliura al turista estranger (Cuba).
genet
prostituir-se, també és l'individu que trafica amb articles mal fets
jolongo
bossa gran, sarró (Cuba).
juma
borratxera. De «jumera». Ambdós termes recollits al D.RA.E. (Espanya
jutia
covard. Xuclar la cua a la jutia (rosegador de les Antilles): agradar de la beguda
llangardaix
(ús vulgar) cervesa (Cuba).
làguer
cervesa, no importa que no sigui la marca esmentada (Cuba).
leocadi-a
persona esbojarrada, esbojarrada, boja (Cuba).
libori
personatge de la premsa humorística que durant molts anys va simbolitzar el poble cubà (Cuba).
lligar
conquerir una dona, aconseguir alguna cosa; recollit al DRAE com a «entaular relacions amoroses passatgeres» (Espanya i Amèrica).
vidre
donar-se vidre: donar-se importància, donar-se samfaina. Acceptat per la RAE (Cuba).
llima
camisa, dús marginal (Cuba).
neteja
Ritu religiós per eliminar alguna influència perjudicial a l'individu. Com ho indica el seu nom, consisteix en un bany amb flors i altres substàncies aromàtiques que purifiquen el creient (Cuba).
mal gust inicialment
està molt generalitzat entre parlants joves. És veu abakuà
Monina
Amic
Remès per: Jean
Pagar
Amic, soci, germanor
Remès per: Juliol
Pinga
Referent a l'òrgan reproductor masculí
Remès per: Elver galarga
Pollastre
Dona jove i bonica
Remès per: Abdul Al-Assad Chanel
pom
Ampolla petita, generalment de plàstic.
Remès per: Pedro Garcés Morillo
Lleva de bulla
Estar tranquil, sense buscar problemes.
Remès per: Andrés
refresc
de poca qualitat (Cuba).»
saboritzat
amb gel i sucre. Se serveix en un con de paper (Cuba).»
Tarec
Ser inútil (Cuba)
Remès per: Alexander
temperar
Tenir una “relació sexual” amb una altra persona.
Remès per: Antonio
Valentina
dona amb fuet de cuir
